Què passa amb l’assegurança de vida en una herència amb diversos beneficiaris?

Quan algú mor, que hi hagi diversos beneficiaris designats en la seva assegurança de vida pot generar molts dubtes: com es reparteix el capital assegurat? Forma part de l’herència? Què passa si no hi ha cap beneficiari concret?

A Barcelona, és fonamental entendre el funcionament, la normativa aplicable i les implicacions fiscals per evitar conflictes i assegurar que els desitjos de l’assegurat es compleixin sense sorpreses.

Per això convé revisar la pòlissa, actualitzar els beneficiaris i conèixer bé els drets de cadascun. A més d’estar informat, et recomanem que també comparis assegurances de vida per assegurar-te que la teva cobertura i designacions s’adapten a la teva situació actual i, alhora, optimitzar costos.

Assegurança de vida en les herències: com funciona?

En primer lloc, convé entendre què és una assegurança de vida i per què no sempre es considera un bé més de l’herència.

Importància d’una assegurança de vida en l’herència

Una assegurança de vida és un contracte pel qual una asseguradora es compromet a pagar una quantitat als beneficiaris designats quan mor la persona assegurada. La particularitat clau és que aquesta quantitat mai no va formar part del patrimoni del difunt, per la qual cosa jurídicament no s’integra, en principi, en la massa hereditària que es reparteix entre els hereus.
Això significa que, quan hi ha beneficiaris correctament designats, ells perceben directament la indemnització sense passar pel repartiment habitual de l’herència. Conèixer aquesta diferència permet que els beneficiaris actuïn amb seguretat i evitin reclamar el que no els correspon.
El caràcter independent de l’assegurança de vida respecte a l’herència la converteix en un instrument ideal de protecció familiar: permet assegurar un capital per a persones concretes sense dependre dels tràmits successors tradicionals.

Diferència entre beneficiaris designats i hereus legals en l’assegurança de vida

• Beneficiaris designats: Són les persones o entitats que l’assegurat ha indicat expressament a la pòlissa com a destinataris del capital assegurat. Poden ser fills, cònjuge, amics, entitats benèfiques, etc. No cal que siguin hereus legals.

• Hereus legals: Són els qui tenen dret per llei a rebre l’herència si no hi ha testament o aquest no ho regula. Estan regulats pel Codi Civil.

Per tant, pot donar-se el cas que un beneficiari de l’assegurança de vida no sigui hereu, i a l’inrevés. Això té efectes pràctics: per exemple, un hereu que no ha estat designat com a beneficiari no té dret a cobrar la indemnització de l’assegurança. Segons la llei, l’article 84 de la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de Contracte d’Assegurança (LCA) regula la designació de beneficiaris.

En definitiva: és imprescindible que l’assegurat revisi periòdicament qui figura com a beneficiari a la pòlissa i que això quedi correctament documentat, perquè la seva voluntat sigui efectiva i no quedi en l’aire. A més, convé comparar assegurances de vida per garantir que la teva cobertura i beneficiaris estiguin adaptats a la teva realitat familiar a Barcelona.

Com es distribueix segons la pòlissa?

Quan hi ha diversos beneficiaris designats, el repartiment del capital assegurat es farà segons el que indiqui la pòlissa. Algunes claus:

• Si la pòlissa diu “a parts iguals”, el repartiment ha de fer-se equitativament entre els beneficiaris.
• Si s’estableixen percentatges concrets (per exemple, 50 % a A, 30 % a B, 20 % a C) s’aplicarà el pactat.
• Si no es designa beneficiari o no hi ha regla clara, la LCA estableix que el capital entra al patrimoni del prenedor i, per tant, s’integra a l’herència. Article 84.3 LCA.

Exemple:

Una bona pràctica és que l’assegurat guardi la versió més recent del document de la pòlissa, amb els beneficiaris i percentatges clarament indicats. Informar els beneficiaris sobre aquestes condicions evita sorpreses posteriors.

Conflictes comuns entre beneficiaris i com resoldre’ls

Alguns dels problemes més freqüents quan hi ha diversos beneficiaris:

• La pòlissa no està actualitzada i apareixen persones que ja no haurien de figurar.
• Un beneficiari designat mor abans que l’assegurat i la pòlissa no indica què passa.
• Confusió entre beneficiaris i hereus, intentant que els hereus reclamin el que no els correspon.
• Falta de comunicació: els beneficiaris no saben que han estat designats i hi ha sorpresa al moment del defunció.

Com evitar-los o resoldre’ls?:

• Revisar la pòlissa periòdicament (per exemple, després de canvis familiars: naixement, divorci, defunció…).
• Mantenir una conversa clara amb els beneficiaris sobre què s’ha fet i per què.
• Si hi ha discrepàncies, considerar la mediació o assessorament legal per interpretar l’article 86 LCA (repartiment entre diversos beneficiaris) o l’article 84 LCA (casos sense beneficiari concret).
• Indicar clarament els percentatges o escriure la frase “a favor dels meus fills a parts iguals”, que ofereix més seguretat.

Implicacions fiscals i legals de l’assegurança de vida en les herències

A Catalunya, els principals instruments que regulen aquest àmbit són:

• Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de Contracte d’Assegurança (LCA).
• Llei 20/2005, de 14 de novembre, de creació del Registre de Contractes d’Assegurança de Cobertura de Defunció.
• Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), que inclou com a fet imposable la percepció de quantitats per beneficiaris d’assegurances de vida.

Aquestes normes estableixen les obligacions del prenedor, assegurat, asseguradora i beneficiaris. Per exemple, la LCA regula la designació de beneficiaris: “La designació del beneficiari pot fer-se a la pòlissa, en declaració escrita posterior a l’asseguradora o en testament” (art. 84.2 LCA).

Tributació de l’assegurança de vida per als beneficiaris

Tot i que l’assegurança de vida no formi part de l’herència (quan hi ha beneficiaris correctament designats), està subjecta a l’ISD. Això implica:

• L’import percebut pel beneficiari es considera una adquisició “a títol lucratiu”.
• Hi ha una reducció estatal de 9.195,49 € per a assegurances de vida quan beneficiari i prenedor pertanyen al grup I o II (cònjuge, descendents, ascendents).
• La base imposable, tipus impositius i reduccions depenen de la Comunitat Autònoma, ja que l’impost està cedit a la Generalitat de Catalunya.

Exemple aproximat per a Barcelona/Catalunya:

Nota: les dades poden variar amb actualitzacions, així que és recomanable consultar la normativa vigent a Catalunya.

Documentació necessària i terminis

Perquè els beneficiaris puguin cobrar la indemnització i complir obligacions fiscals han de presentar:

• Certificat de defunció de l’assegurat.
• Document d’identitat del beneficiari.
• Pòlissa de l’assegurança o referència de la mateixa.
• Document bancari per a l’ingrés.
• Declaració de l’ISD (model autonòmic) si s’escau.
• Si escau, acceptació o renúncia de l’herència (no és necessari acceptar l’herència per cobrar l’assegurança).

El termini per presentar l’autoliquidació de l’ISD és de sis mesos des de la data del defunció, encara que es pot sol·licitar pròrroga.

Situacions especials en assegurances de vida amb beneficiaris menors o incapacitats

• Quan un o més beneficiaris són menors d’edat o no tenen plena capacitat legal, el capital rebut s’administra mitjançant el seu representant legal (tutor o curador).
• Es recomana que l’assegurat indiqui a la pòlissa instruccions sobre què fer amb l’import (per exemple: “depositar fins als 25 anys”).
• Exemple pràctic: Ana contracta una assegurança de vida i designa beneficiaris als seus dos fills, X (8 anys) i Y (12 anys), al 50 % cadascun. Quan Ana mor, l’asseguradora abona el capital a un fons a nom dels menors, i el tutor legal gestiona els diners fins que ambdós assoleixen la majoria d’edat.

Què passa si un beneficiari designat mor abans que l’assegurat?

• Si un beneficiari mor abans que l’assegurat, dependrà del que indiqui la pòlissa:
  • Si la pòlissa diu “els meus germans A i B al 50 % cadascun” i A mor abans, la part d’A pot passar a B (excepte pacte en contrari).
  • Si la pòlissa no regula, la part del beneficiari mort podria integrar-se en l’herència de l’assegurat.
• Exemple pràctic: Lluís contracta una pòlissa i designa beneficiaris a la seva germana Marta (50 %) i al seu nebot Joan (50 %). Marta mor sis mesos abans que Lluís. Si la pòlissa no contempla què fer, la part de Marta podria passar al nebot Joan o integrar-se en l’herència de Marta segons la pòlissa o la interpretació legal.

Com modificar beneficiaris abans del defunció del prenedor?

• El prenedor pot canviar beneficiaris en qualsevol moment comunicant-ho a l’asseguradora. Segons l’article 84.1 LCA, la designació pot revocar-se.
• Es recomana conservar comprovants d’aquest canvi i informar els beneficiaris.
• També convé comprovar que la pòlissa estigui inscrita al Registre de Contractes d’Assegurança de Cobertura de Defunció per garantir la correcta actuació de l’asseguradora.

Consells per gestionar una assegurança de vida amb diversos beneficiaris

• Revisar l’assegurança cada 2-3 anys o després d’esdeveniments familiars rellevants (naixement de fills, matrimoni, divorci, defunció…).
• Comprovar que els beneficiaris designats i els seus percentatges estan actualitzats i reflecteixen la teva voluntat actual.
• Guardar una còpia actualitzada de la pòlissa, amb els noms i percentatges dels beneficiaris.
• Informar almenys un beneficiari d’on trobar el contracte i què fer en cas de defunció del prenedor.
• Deixar una fulla amb la informació “Pòlissa d’assegurança de vida: Companyia X, nº 00000, beneficiaris: …” per localitzar-la fàcilment.
• Un advocat amb experiència en assegurances i herències pot ajudar a interpretar la pòlissa, revisar clàusules conflictives i anticipar escenaris.
• Un assessor fiscal coneix la normativa catalana de l’ISD, les reduccions aplicables i pot orientar sobre tràmits.
• A més de tenir tot legalment en ordre, et suggerim comparar assegurances de vida per assegurar-te que la cobertura, els beneficiaris i els percentatges estan alineats amb la teva realitat familiar a Barcelona.

Preguntes freqüents (FAQ)

L’assegurança de vida sempre s’integra a l’herència del difunt?
No. Sempre que hi hagi beneficiaris correctament designats, l’assegurança de vida no forma part del patrimoni de l’assegurat i no es reparteix com l’herència convencional.
Només s’integrarà si no hi ha beneficiari o si no existeixen regles per determinar-ho al moment del defunció (art. 84.3 LCA).

Puc cobrar l’assegurança de vida encara que renunciï a l’herència?
Sí. Si ets beneficiari designat a la pòlissa, pots percebre la indemnització sense necessitat d’acceptar l’herència.

Què passa si un beneficiari designat mor abans que l’assegurat?
Depèn del que indiqui la pòlissa. La part no adquirida “acrece” als altres beneficiaris, o, si no està regulat, s’integra a l’herència.

Conclusió

Gestionar una assegurança de vida amb diversos beneficiaris requereix planificació, documentació clara i coneixement legal i fiscal. Tot i que l’assegurança de vida no funciona com l’herència tradicional, té un impacte important sobre els drets dels beneficiaris i el patrimoni a Barcelona.

És clau que l’assegurat revisi la pòlissa, comuniqui les seves decisions i mantingui actualitzada la designació de beneficiaris. Per la teva tranquil·litat i la protecció dels teus éssers estimats, no només és important conèixer els aspectes legals, sinó també comparar assegurances de vida per garantir que la cobertura, els beneficiaris i els percentatges estiguin alineats amb la teva realitat familiar a Barcelona.