Es paguen impostos en heretar un segur de vida?

Quan una persona falleix i deixa contractat un segur de vida, els beneficiaris que reben la indemnització sí que poden haver de pagar impostos, ja que aquesta quantitat es considera una adquisició patrimonial subjecta a l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD). La normativa espanyola estableix que la tributació depèn del capital rebut, el grau de parentiu amb el difunt i la comunitat autònoma on es resideixi, ja que cada regió pot aplicar les seves pròpies bonificacions i tipus impositius.

Entendre com funciona aquest impost és clau per planificar l’herència i garantir que els beneficiaris rebin el màxim possible sense sorpreses fiscals. A més, conèixer les diferents opcions de segurs i els seus costos pot ajudar-te a optimitzar tant la cobertura com la càrrega tributària. Per això, mentre t’informes sobre la tributació del segur de vida, també pots comparar assegurances de vida per trobar la pòlissa que millor s’adapti a la teva situació familiar i econòmica.

Com funciona la tributació del segur de vida a Barcelona?

La tributació del segur de vida es desplega de la següent manera:

1. Modalitat de l’impost aplicable

• Si el segur es percep per causa de defunció de l’assegurat, es considera una adquisició «mortis causa» i tributa per ISD (modalitat successions).
• Si el segur es percep en vida de l’assegurat o com a producte de supervivència, pot considerar-se donació (modalitat inter vivos) i tributar per la modalitat de donacions de l’ISD.

2. Lloc de tributació

L’impost s’ha de liquidar a la comunitat autònoma on el difunt tenia la seva última residència habitual. Al tractar-se d’un segur de vida, encara que els béns estiguin en una altra comunitat, la normativa territorial determina que s’apliqui la comunitat corresponent, en aquest cas Catalunya.

3. Termini de presentació i pagament

El termini general per presentar l’autoliquidació de l’ISD és de sis mesos des de la data del falleixement. És possible sol·licitar una pròrroga prèvia en alguns casos.
Si no es presenta o es paga dins del termini, es poden aplicar recàrrecs i interessos de demora.

4. Càlcul de la base imposable, reduccions i bonificacions

L’import del segur s’incorpora a la base imposable, restant les reduccions que corresponguin (depenen del grau de parentiu). Posteriorment, sobre la base liquidable s’aplica la tarifa autonòmica catalana.

A més, la Generalitat de Catalunya pot aplicar bonificacions a la quota tributària, resultant que en alguns casos el cost fiscal per als beneficiaris sigui molt reduït o fins i tot nul.

Exemple pràctic

• Supòsit: En Joan residia a Barcelona i falleix. La seva filla Maria és beneficiària de la pòlissa de segur per import de 120.000 €. A Catalunya existeix una bonificació del 99 % per a descendents directes.
• Resultat: La major part de l’impost queda bonificada, per la qual cosa la càrrega fiscal per a la Maria serà molt petita.
• Nota: Aquest exemple és merament il·lustratiu; la normativa pot variar i es recomana consultar la normativa autonòmica concreta.

Modalitats de tributació

Criteris que afecten al cost fiscal

Realment convé cobrar un segur de vida?

Cobrar una pòlissa de segur de vida pot ser una opció molt prudent en molts casos, ja que proporciona un suport econòmic als beneficiaris després del falleixement de l’assegurat. Aquest suport serveix per cobrir despeses immediates —com deutes, hipoteca, despeses funeràries— i també pot constituir una garantia per a la tranquil·litat financera a llarg termini.

Tanmateix, en valorar la conveniència de percebre aquesta prestació, convé tenir en compte diversos factors clau:

• Implicacions fiscals: el fet que la indemnització estigui subjecta a l’ISD implica que no tot l’import net arriba al beneficiari, especialment si la comunitat autònoma aplica tipus elevats o poques bonificacions.
• Situació financera del beneficiari: si es tracta de persones amb deutes o poca liquiditat, l’arribada del segur pot alleujar una càrrega; però també és possible que hi hagi costos associats (com l’impost o la necessitat de disposar de liquiditat per pagar-lo).
• Impacte sobre la resta de l’herència: en alguns casos cobrar el segur abans de liquidar la resta de l’herència pot implicar complicacions o fins i tot obligacions addicionals, segons com estigui redactada la pòlissa o el testament.
• Alternatives de planificació: pot existir la possibilitat que el beneficiari sol·liciti un avance de la prestació per dotar de liquiditat a l’herència, o bé una liquidació parcial de l’ISD per alliberar la part del segur abans d’adjudicar la resta de l’herència.

En definitiva, sí convé cobrar un segur de vida quan el titular ha disposat bé la pòlissa, i els beneficiaris coneixen les implicacions fiscals. I, mentre estàs al corrent d’aquest aspecte fiscal, també pots comparar assegurances de vida per assegurar-te que la cobertura i els costos s’ajusten al teu entorn familiar i patrimonial.

Per a què serveix el segur de vida al titular de la pòlissa?

Un segur de vida serveix al titular per garantir que els seus éssers estimats estaran protegits econòmicament en cas de defunció. Aquest servei personal es manifesta en diverses dimensions:

• Cobertura de riscos financers immediats, com préstecs, hipoteca, despeses funeràries o càrregues que quedarien a càrrec de la família.
• Tranquil·litat i planificació a llarg termini: el titular pot saber que, en la seva absència, existeix un mecanisme que facilita la continuïtat financera dels seus hereus o beneficiaris.
• Component d’estalvi o inversió, en aquelles pòlisses que inclouen participacions en beneficis, o permeten rescats o avançaments —això també implica altres implicacions fiscals i patrimonials que convé analitzar.
• Instrument de planificació patrimonial, ja que la designació de beneficiaris permet simplificar la transmissió d’un capital sense que necessàriament entri a formar part de l’inventari hereditari (tot i que això no eximeix de tributació).

Per tant, si tens una pòlissa de vida o estàs pensant a contractar-ne una, convé pensar no només en la cobertura i el preu, sinó també en com quedarà la situació fiscal dels teus beneficiaris en el moment de necessitar cobrar-la.

Preguntes freqüents (FAQ)

Els beneficiaris sempre han de pagar l’Impost de Successions per un segur de vida?
No sempre en el mateix grau. Depèn que el beneficiari sigui diferent del prenedor/assegurat, del grau de parentiu i de la comunitat autònoma. En alguns casos, la bonificació és del 100 % o molt elevada.

Puc pagar l’impost utilitzant directament els diners del segur de vida?
A la pràctica, moltes asseguradores exigeixen que es presenti l’autoliquidació de l’ISD abans d’abonar la prestació. En algunes comunitats es permet la liquidació parcial de l’impost només amb el segur per alliberar fons abans d’adjudicar la resta de l’herència.

El beneficiari d’una pòlissa ha d’incloure-la en la declaració d’IRPF?
Generalment, no. Quan es tracta d’una indemnització per defunció, tributa per ISD i no per IRPF. Només en el supòsit de rescat en vida o altres supòsits especials pot haver-hi tributació per IRPF.

Conclusió

En definitiva, el cobrament d’una pòlissa de segur de vida no és un tràmit “net” sense obligacions: sí pot generar càrrega fiscal, principalment a través de l’Impost de Successions i Donacions, i aquesta càrrega dependrà del capital, del grau de parentiu, de la comunitat autònoma i de si s’han aplicat reduccions o bonificacions. Per això, a més de conèixer els teus drets i obligacions en aquest àmbit, convé actuar de manera planificada i estratègica.

Mentre t’assegures que els teus beneficiaris rebin la cobertura adequada i optimitzes l’impacte fiscal, també pots comparar assegurances de vida per trobar la pòlissa més adequada en preu, cobertura i beneficis.