Què són les lesions permanents no invalidants en un segur de vida?

Quan parlem de lesions permanents no invalidants, ens referim a seqüeles físiques que una persona pateix de forma definitiva, però que no impedeixen la seva activitat laboral o la vida quotidiana habitual. És a dir: algú pot continuar treballant i realitzar les seves tasques diàries, encara que amb una alteració de la seva integritat física.

Per això, és clau revisar les condicions particulars de la pòlissa: quin tipus de lesions es contemplen, quin és el barem, quines les exclusions i com es defineix “permanent”. A més d’estar informat, és útil que comparis assegurances de vida per trobar una pòlissa que s’adapti a aquesta realitat.

Què són les seqüeles invalidants?

Les seqüeles invalidants són aquelles conseqüències físiques o funcionals d’una malaltia, accident o lesió que afecten de manera significativa la capacitat de la persona per dur a terme la seva vida habitual o exercir la seva professió. Són més greus que les lesions permanents no invalidants, ja que la persona no pot continuar amb la seva activitat professional habitual ni la vida quotidiana sense modificacions importants.

Segons la normativa de la Seguretat Social a Espanya, s’entén per incapacitat permanent aquella situació en què el treballador presenta “reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixin o anul·lin la capacitat laboral” (article 136.1 RDL 1/1994). En línia amb això, el sistema distingeix diversos graus: incapacitat parcial per a la professió habitual, total per a la professió habitual, absoluta i gran invalidesa.

En l’àmbit dels assegurances de persones (com els assegurances de vida), que normalment es regeixen per la Llei 50/1980 de Contracte d’Assegurança (LCS) i el seu article 80, aquesta cobertura pot presentar-se com “invalidesa” o “incapacitat permanent” i ha d’estar clarament definida en la pòlissa.

Quines són les lesions permanents no invalidants?

Aquestes lesions inclouen una àmplia varietat de situacions en què hi ha una alteració física permanent, que no impedeix realitzar la feina habitual, però sí que suposa una reducció de la integritat física. Exemples típics:

• Cicatrius visibles que no afecten la mobilitat ni la funció del cos.
• Pèrdua parcial de mobilitat o sensibilitat en alguna part del cos que no impedeix realitzar activitats quotidianes bàsiques.
• Pèrdua de dents o dany dental que es pot corregir sense afectar significativament la qualitat de vida.
• Pèrdua parcial d’audició que es compensa amb audiòfons.
• Pèrdua parcial de visió en un o ambdós ulls que no arriba a la ceguesa legal. - Fractures que han cicatritzat però deixen rigidesa o molèsties sense impedir la mobilitat general.
• Danys estètics que no comprometen la funció física.

Per entendre-ho millor, la següent taula compara lesions no invalidants amb altres condicions més greus:

Una altra taula aclareix els elements clau d’aquesta cobertura:

Qui determina les lesions invalidants?

La declaració d’una lesió com a invalidant o no invalidant segueix criteris legals i mèdics. En l’àmbit públic, l’òrgan competent de la Seguretat Social avalua, mitjançant els Equips de Valoració d’Incapacitats (EVI), el grau de seqüela i determina si es tracta d’una incapacitat permanent o no.

El procés pràctic segueix aquests passos:

1. Avaluació mèdica (exàmens clínics, proves, historial laboral).
2. Determinació del grau d’afectació anatòmica o funcional.
3. Aplicació del barem legal: si la lesió està inclosa com a “lesió permanent no invalidant” i no compleix els requisits d’incapacitat permanent, es reconeix com a tal.
4. Comunicació de la resolució al treballador i, si escau, a l’asseguradora.

Per exemple, un treballador que pateix una malaltia professional i queda amb una deformació lleu però pot continuar exercint el seu lloc, pot ser qualificat com “lesió permanent no invalidant”, percebent la indemnització corresponent. Si la limitació impedeix exercir la seva professió o diverses funcions, es consideraria incapacitat permanent. En pòlisses de vida, l’asseguradora revisarà l’informe mèdic i les condicions de la pòlissa per determinar la cobertura.

Quins tipus d’incapacitats es consideren permanents no invalidants en un segur de vida?

En un segur de vida que contempli aquesta cobertura, s’inclouen incapacitats que, encara que permanents, no derivin en una invalidesa total. Entre elles:

Exemples

• Pèrdua parcial d’audició o visió, si es pot compensar i l’assegurat pot continuar amb la seva activitat habitual.
• Cicatrius o desfiguracions estètiques, quan no impliquen pèrdua de funció corporal.
• Amputació d’un dit de la mà o del peu, si no impedeix el desenvolupament habitual de la feina.
• Rigidesa o limitació de moviment de les articulacions, sense impedir mobilitat general.
• Danys menors en òrgans interns, que no comprometen la seva funció global.

Exemple pràctic: Joan treballa com a administratiu. Sufreix un accident i perd parcialment l’audició d’una orella. Pot continuar treballant amb audiòfon i adaptacions mínimes. A la seva pòlissa de vida apareix cobertura per «lesions permanents no invalidants». L’asseguradora revisa l’avaluació mèdica: la lesió és permanent, no impedeix treballar, per tant s’acull a aquest tipus de cobertura i Joan rep una indemnització a tant alçat.

Exemple pràctic 2: Marta és arquitecta i té una fractura que deixa certa rigidesa al canell. La seva pòlissa contempla “imputació de seqüeles corporals permanents que no suposin incapacitat”. Tot i que haurà d’adaptar algun gest laboral, pot continuar amb la seva professió. La cobertura s’aplicaria si el contracte ho inclou.

En molts assegurances de vida, incloure aquesta modalitat significa un plus respecte a pòlisses bàsiques que només contemplen defunció o invalidesa total. Per això, a més d’estar informat, convé que comparis assegurances de vida per garantir que la teva pòlissa s’adapti a aquest escenari.

Com influeix en un segur de vida?

Quan una pòlissa contempla la cobertura de lesions permanents no invalidants, l’assegurat disposa d’una protecció addicional que pot marcar la diferència. Primer, permet obtenir una indemnització a tant alçat sense necessitat de declarar una incapacitat permanent. Segon, ofereix tranquil·litat sabent que no tots els danys irreversibles requereixen que la persona quedi invàlida.

Des del punt de vista contractual, és important revisar diversos aspectes:

• Que la pòlissa defineixi clarament què s’entén per “lesió permanent no invalidant” i quin barem aplica.
• Que les condicions no incloguin exclusions genèriques que limitin la cobertura (preexistències, activitats de risc).
• Que el capital assegurat o la indemnització sigui adequat al nivell de risc i a la professió de l’assegurat.
• Que la pòlissa estableixi un procediment clar per sol·licitar la indemnització: documentació mèdica, terminis, requisits.

Finalment, per protegir el teu patrimoni i planificació personal, no n’hi ha prou amb tenir un segur, sinó un segur adaptat: per això és recomanable comparar assegurances de vida i triar l’opció que millor s’ajusti a les teves circumstàncies, professió i possibles riscos.

Preguntes freqüents

Quan es considera que una lesió és “permanent”?
Es considera permanent quan, després del tractament i rehabilitació, la lesió deixa seqüeles que no es milloraran significativament. Aquest aspecte l’avaluarà l’equip mèdic corresponent (EVI) o el professional que indiqui l’asseguradora.

Es pot continuar treballant si tinc una lesió permanent no invalidant?
Sí. Aquest és precisament el criteri: que la persona tingui capacitat per continuar exercint la seva feina habitual o compatible, encara que amb alguna limitació.

La indemnització es cobra a més de la pensió per incapacitat?
No. Aquesta cobertura és incompatible amb la declaració d’incapacitat permanent per les mateixes lesions: si es reconeix incapacitat permanent, s’activa la pensió i no la indemnització.

I si després la lesió empitjora i es converteix en incapacitat permanent?
La normativa permet, en certs casos, una revisió per agreujament de les seqüeles que van motivar la indemnització per “lesions permanents no invalidants”.

Totes les pòlisses de vida contemplen aquesta cobertura?
No necessàriament. Moltes pòlisses bàsiques només inclouen defunció o incapacitat total/permanent. Cal revisar les “garanties addicionals” per veure si cobreixen aquest tipus de lesions. Per això, és clau comparar.

Conclusió

Les lesions permanents no invalidants representen una categoria rellevant i concreta per a qui vol estar protegit davant seqüeles físiques definitives que no impedeixen treballar, però alteren la integritat corporal. A Espanya, aquesta figura està regulada pel Reial Decret Legislatiu 1/1994 (article 150) i els seus desenvolupaments.

Des del punt de vista d’un segur de vida, assumir la seva cobertura pot marcar la diferència entre un capital nul davant la lesió i una indemnització que permet afrontar adaptacions, tractaments o simplement donar tranquil·litat. Per això, revisa bé la teva pòlissa i, si encara no ho has fet, compara assegurances de vida per assegurar-te que la teva protecció respon al que realment necessites en el dia a dia.

Fes-ho avui: la teva seguretat i benestar poden dependre d’un detall que marques ara.